Al mes d’abril d’enguany, el Dr. John Woods, cirurgià d’Estats Units que viatja periòdicament pels països dels grans llacs africans, és a dir per R.D.de Congo, Uganda, Burundi i Rwanda, practicant operacions solidaries fonamentalment en nens amb deformacions congènites, ens va visitar al nostre centre de Katana per a demanar-nos la infraestructura que tenim per l’ajuda alimentària que fem als nens amb desnutrició severa; es tractava de dur a terme un programa per a 30 nens i nens desnodrits provant l’efecte de la moringa, un vegetal tractat que aporta moltes proteïnes vegetals que donaríem amb un àpat consistent amb la formula de farinetes per a la desnutrició que nosaltres facilitem als nostres nens abans del dinar de migdia.
Naturalment vàrem acceptar sense demanar cap contraprestació econòmica sempre que la seva organització sufragués les despeses, considerem que qualsevol iniciativa que serveixi per a millorar la salut de la infància de la zona ha d’ésser no només benvinguda si no solidària.
Ens varem encarregar doncs d’obrir fitxes i fer seguiment i control de pes, alçada, assistència i incidències dels infants.
Els beneficiaris del programa, varen ser escollits pel nostre gerent atès que és cap de comunitat i coneix les famílies, i que nosaltres tenim una llarga llista d’espera; en començar el projecte tot seguit vam veure que els nens i nenes patien, com és malauradament habitual i lògic, patologies diverses en alguns casos prou greus.
Seguint les nostres pautes vam començar a enviar a l’hospital els nens més malalts però ens els tornaven sense ser atesos doncs les consultes mèdiques, diagnosis i medicació no estaven incloses al seu programa; transcorreguts dos mesos ens comunicaren que es tractava d’una prova pilot i que havia acabat; llavors va arribar un moment molt difícil per nosaltres doncs ni el nostre gerent ni jo mateixa ens veiem amb cor de dir a les mares que no ens duguessin més els infants que son majoritàriament bebès i dels que tres varen morir durant aquests mesos essent substituïts per altres.
Així doncs, amb una decisió de cor i no de cap, hem acollit als nens d’aquest projecte que ara son ja responsabilitat nostre.
Vol dir que, en lloc de tenir 35 nens, en tenim de cop 65; hem fet dos torns diferents per mirar de preservar la salut dels primers, (els hi diem el primer i el segon equip) tenen vaixelles diferents i no coincideixen físicament doncs sospitem que pot haver alguns amb problemes infecciosos, en qualsevol cas això ens comporta, entre d’altri, un greu problema de tresoreria; no arribem a poder, ara com ara, fer-nos càrrec de la seva assistència mèdica el que resulta amoïnador i necessitem ajuts i iniciatives urgents per a poder sortint-nos.
D’altre part hem escolaritzat 6 nens i nenes més, ja tenim doncs 18 a l’escola, el curs passat ha anat molt bé, tots llevat de dos han aprovat el primer maternal i dels dos que no ho han aconseguit un ha estat perquè la malaltia no li ha permès fer les proves d’aptitud.
En resum, tenim un moment econòmic molt complicat i hem de dur a terme una feina intensa per a aconseguir continuar ajudant aquests infants doncs en molts casos és una qüestió de supervivència per ells; el seu estat de salut és prou greu, la edat de mitja és de dos anys i ens necessiten
Eva Labarta