El Per què d’aquest projecte.
Per entendre la raó d’ésser del nostre projecte, ens centrarem en primer lloc en la conceptualització de la dona a la cultura congolesa, seguidament els afectes que la guerra ha produït sobre els cossos de les dones, en tercer lloc el marc jurídic feble, i en quart lloc, els recursos i xarxes de suport existents actualment a la zona per abordar aquesta problemàtica.
1.-La Dona a la Cultura congolesa.
Quant a l’estatus social de les dones dins de la societat congolesa, abans de la guerra ja existia una problemàtica cultural al considerar les dones sub-homes: no tenien dret a heretar, a l’escolarització ni a expressar-se en públic. Eren per tant, concebudes com a objectes encarregats de servir l’home.
2.-Els efectes devastadors de la guerra
A la RDC i en concret a la zona de Katana, la violència sexual en totes les seves formes s’articula com a arma de guerra en sí mateixa.
La guerra com a efecte agreujant de les desigualtats i el risc. Les quantitats massives de violacions han causat que la RDC sigui classificada com “el pitjor lloc del món per ser dona o nena” A les seqüeles físiques i psicològiques se’ls ha d’afegir les conseqüències socials i econòmiques. La poca consideració social envers la dona fa que la seva violació sigui un fet greu quan es produeix abans del matrimoni, o per un altre home que no sigui el seu marit. En aquests casos, és exclosa i estigmatitzada per la comunitat, al produir-se un trencament del sistema familiar i per tant del sistema econòmic. Aquestes dones s’afronten a una situació d’extrema pobresa. Així mateix, la descendència producte de l’abús, coneguts com a infants de la vergonya, és discriminada i en molts casos aïllada per considerar-la no desitjada.
3.-Marc Jurídic feble en la protecció de les dones.
Malgrat els diversos esforços legislatius com: Declaració de la Protecció de Dones i Infants en situacions d’emergència en Conflictes Armats (1974), la Convenció sobre l’eliminació de qualsevol forma de discriminació contra la dona (CEDAW, 1979) i la Declaració per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones (1993) entre d’altres, com també a la RDC dins la seva Constitució, creada a l’any 2006, apareixen articles específics en relació a la violència sexual i la protecció de les dones. Concretament, els articles 14, 15 16 versen sobre la promoció de la igualtat entre homes i dones, la prevenció de la violència, la prohibició dels crims sexuals i l’obligació de les autoritats estatals de vetllar pel seu compliment. Tanmateix, la realitat és ben diferent i deixa en evidència una legislació feble que no sembla haver estat ideada des d’un enfocament complex i transversal que contempli l’eradicació de la violència exercida contra les dones. Per tant, ens trobem amb una completa vulneració dels drets humans, i en particular dels de les dones i els infants. Aquest marc jurídic es combina, com passarem a veure a continuació, amb:
4.-Els recursos i xarxes de suport existents
Respecte a la infraestructura sanitària existent per atendre les dones que han patit abusos i mutilacions, a Bukavu, capital de Kivu Sud, s’ubica l’hospital Panzi reconegut pels seus tractaments en reconstrucció de l’aparat genital femení a supervivents de violència sexual i dones que pateixen problemes ginecològics severs. A prop de la casa d’acollida on es desenvolupa el projecte AMANI, s’ubica la Maison Dorcas de la Fundació Panzi, la missió de la qual és molt semblat a la nostra. També hi trobem l’Hospital general de referència de Katana, la Fomulac, que ofereix un programa adreçat a dones supervivents de la violència sexual
El projecte AMANI
És així, davant d’aquesta realitat tan complexa sorgeix el projecte AMANI, amb l’objectiu de donar resposta a la necessitats de les nenes, noies i dones i la seva descendència en situació de vulnerabilitat a conseqüència de qualsevol tipus de violència sexual. De manera que puguin disposar d’un lloc segur on iniciar un procés d’apoderament amb una atenció psicològica continuada i alhora puguin començar a desenvolupar un ofici que els permeti encaminar-se cap a l’assoliment d’una vida autònoma dins la comunitat.
Gaudim de l’important recolzament per dur endavant el nostre projecte de la Fundació Panzi, pionera a l’Àfrica i la més reconeguda internacionalment per la seva tasca en favor de les dones en situació de vulnerabilitat. Cal recordar que el Dr. Denis Mukwege ha rebut el premi Sakharov 2014 del Parlament Europeu per la tasca que desenvolupen. De fet, per part del director de la Fundació, el Dr. Josué Ibulungu , el nostre projecte es considera com un programa pilot descentralitzat del que fa la fundació per a la regió de Katana, situada a 70 km de la Maison Dorcas, amb la que comptem com a col·laboradora i supervisora, així com per a la definició del perfil de les usuàries a les que atendrem.
Assenyalar finalment que comptem també amb el reconeixement i l’aval de la Comissió de Dones Advocades del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, fet que ens enorgulleix.